Sexologia:
Sexualitat Femenina
Principals Disfuncions sexuals femenines
Baix desig sexual
La falta de desig sexual, també coneguda com a desig sexual hipoactiu o Trastorn de l'interès/excitació sexual femení, és una de les disfuncions sexuals més freqüents en les dones, que moltes vegades està associada a altres disfuncions sexuals i a conflictes en la relació de parella. Consisteix en una disminució de l'interès sexual i d'una marcada absència de fantasies o desig per l'activitat sexual; per aquest motiu la dona tendeix a evitar les relacions sexuals o acaba cedint a les peticions de la seva parella per contentar el seu desig. En moltes ocasions, aquesta disfunció sexual comporta conflictes dins de la relació de parella, que allunyen a la dona i disminueix encara més el seu desig.
Vaginisme
La contracció involuntària de les parets de la vagina davant la penetració és el que es coneix com vaginisme. Existeixen diferents nivells de gravetat; hi ha casos en els quals no és possible la introducció de cap objecte a la vagina (penis, tampó, espècul ginecològic...) i uns altres en els quals la contracció es produeix únicament al introduir el penis durant l'activitat sexual. Aquesta disfunció acostuma a anar acompanyada d'un alt sentiment de culpa per part de la dona, al no aconseguir una adequada penetració i en alguns casos també pot derivar a l'aparició d'un altre tipus de disfunció sexual.
Anorgàsmia
La incapacitat o retard persistent per aconseguir l'orgasme pot afectar el benestar emocional, autoestima i satisfacció en les relacions. En moltes ocasions una estimulació sexual poc satisfactòria, molt rutinària i poc excitant poden agreujar la disfunció. També els pensaments anticipatoris negatius durant la relació sexual ("no aconseguiré l'orgasme, no fa falta seguir intentant-ho...") i una escassa autoexploració dels nostres òrgans sexuals poden contribuir a l'aparició del problema.
Disparèunia (Dolor)
Quan el dolor reemplaça al plaer durant l'activitat sexual és quan parlem de Disparèunia. En moltes ocasions el dolor coital ve provocat per una mala lubricació de la vagina (molt freqüent sobretot durant la menopausa o a causa d'altres factors hormonals i psicològics) o per una contracció dels músculs vaginals que dificulta la penetració i acaba provocant dolor (vaginisme). Aquest dolor pot aparèixer en el moment de la penetració, durant el coit o després de la relació sexual i pot ser experimentat com sensacions de coïssor, dolor intens...La dona acaba associant les relacions sexuals amb malestar i dolor; no aconsegueix arribar a l'orgasme, ja que l'intercanvi sexual li resulta incòmode i dolorós i per això freqüentment acaba evitant les relacions.
Bases de la teràpia en Sexologia
Baix Desig Sexual
L'enfocament del tractament psicològic dependrà molt del tipus de causa o causes que hagin generat el deteriorament en la sexualitat. En general, l'objectiu principal és generar una reaproximació progressiva cap a la pròpia sexualitat i cap a la sexualitat en parella (fantasies, estimulació, carícies...). Tot i que es tracten diferents components segons les característiques de cada cas, un tractament adequat sovint ha d'incloure:
-Psicoeducació sexual (més informació sobre la nostra sexualitat, el nostre cos, sobre els mites i les idees preconcebudes que tenim en general, sobre les zones que ens generin més plaer a homes i dones...)
-Entrenament en fantasies i pensaments eròtics
-Ampliar el repertori sexual (conèixer altres estratègies, diferents de la penetració amb les que podem aconseguir una major satisfacció sexual i plaer)
-Entrenament en Reestructuració cognitiva (tractar de gestionar els pensaments que interfereixen negativament a la meva sexualitat com: "ho he de fer, avui ja toca...", "no tinc ganes....")
-Exercicis de jocs eròtics, a soles o en parella
-Mindfulness/entrenament en atenció plena per: (1)Detectar les senyals d'excitació del nostre cos, poder focalitzar sobre elles i augmentar l'excitació "mental" o subjectiva). (2)Focalitzar en les sensacions corporals durant l'activitat sexual i gestionar els pensaments distractors durant la relació.
Altres components específics del tractament podrien ser: gestió de l'estrès, tècniques de comunicació i expressivitat amb la parella, millora de l'autoimatge, augment de l'afectivitat amb la parella... (veure apartat Teràpia de Parella)
Anorgàsmia
L'objectiu principal del tractament per l'anorgàsmia consisteix en què la dona ampliï la seva varietat d'estimulació sexual, adquirint un major coneixement sobre la seva anatomia i pensaments i que això faciliti la seva capacitat per assolir l'orgasme.
Els components principals del tractament són:
-Psicoeducació sexual
-Entrenament en Reestructuració cognitiva (aprendre a gestionar els pensaments que interfereixen negativament a la meva sexualitat)
-Autoobservació i autoexploració del propi cos i els genitals, identificant les zones que em generen més plaer
-Exercicis de Kegel (per aconseguir una major identificació i control de la musculatura vaginal i a més a més incrementar la sensibilitat de la vagina i generar sensacions eròtiques i plaents)
-Focalització sensorial durant l'estimulació
-Entrenament en estimulació vaginal
-Augment del repertori i freqüència de fantasies eròtiques
-Maniobra pont per arribar a l'orgasme durant el coit
Disparèunia i Vaginisme
Encara que els tractaments per la disparèunia i el vaginisme tenen les seves peculiaritats, generalment comparteixen bona part dels components de la teràpia psicològica:
-Psicoeducació sexual
-Aconseguir una lubricació adequada (lubrificants/tractaments ginecològics específics)
-Exercicis de Kegel (obtenir una major identificació i control de la musculatura vaginal)
- Autoexploració genital i observació de l'espasme (vaginisme)
-Relaxació Muscular Progressiva
-Tècniques per reduir l'ansietat i estrès
-Teràpia de dessensibilització sistemàtica (mitjançant la introducció progressiva de dilatadors, per aconseguir la penetració)
-Tècniques per millorar la comunicació amb la parella, en relació a la sexualitat
-Assessorament sexual en la parella: Quan les relacions sexuals s'han evitat durant cert període de temps, l'aproximació a la parella tendeix a ser difícil. Per recuperar la intimitat sexual amb la parella pot ser beneficiós realitzar un entrenament en comunicació i assessorament sexual (veure apartat Teràpia de Parella).
En molts casos és recomanable un tractament multidisciplinari, combinant la teràpia psicosexual amb fisioteràpia (fisioteràpia del sòl pèlvic) psicologia clínica, tractament farmacològic/ginecològic (per tractar infeccions, alteracions hormonals o altres alteracions).